Guia · Cerimònies

Homenatge a un ésser estimat que ens ha deixat: 30 idees i com organitzar-lo

Un bon homenatge a un ésser estimat que ens ha deixat no cal que sigui gran: s'ha d'assemblar a la persona. Pot formar part del comiat, ser una trobada unes setmanes després o un gest que es repeteix cada any. Aquí teniu 30 idees ordenades per moments, com triar-ne i un pla en sis passos per organitzar un acte de record.

Quan algú mor, tot va molt de pressa. Cal decidir tanatori, papers, horaris, a qui avisar. I moltes famílies es queden després amb la sensació que el comiat va ser correcte però no va ser seu: que no es va parlar de com era, que hi va faltar la seva música, el seu humor, la seva manera de fer.

La bona notícia és que l'homenatge no s'acaba al tanatori. Es pot preparar amb calma, unes setmanes o uns mesos més tard, i es pot repetir. Aquesta guia és per a qui vol fer alguna cosa que tingui sentit i no sap per on començar.

01Abans de triar idees: tres preguntes

Les llistes d'idees serveixen de poc si no es filtren. Abans de mirar-ne cap, contesteu aquestes tres preguntes, encara que sigui en un tovalló de paper:

• Com era? No en abstracte ("una gran persona"), sinó en concret: què feia els diumenges, què deia sempre, què el feia riure, què no suportava. Un homenatge funciona quan la gent el reconeix: "això és tan seu".
• Per a qui és? Per a la família més propera, per a tot el poble, per als companys de feina, per als néts petits. No és el mateix un acte per a deu persones que per a dues-centes, ni un on hi haurà criatures.
• Quan? El mateix dia del comiat, unes setmanes després o en una data assenyalada (un aniversari de naixement, el primer aniversari de la mort). Cada moment demana coses diferents: el primer, senzillesa; els següents permeten més preparació.

Amb aquestes tres respostes, la meitat de les idees que vénen a continuació es descarten soles. I això és bo.

02Idees per al dia del comiat

El dia del funeral o de la cerimònia al tanatori hi ha poc temps i molt cansament. Les idees que funcionen aquí són senzilles de preparar i no depenen que ningú estigui sencer.

• 1. La seva música, no la de sempre. Trieu dues o tres cançons que escoltava de debò, encara que no siguin "de funeral". Una havanera, un disc de rock, la sintonia d'un programa que no es perdia mai. Aviseu el tanatori amb temps perquè les puguin reproduir.
• 2. Una taula de records. Al costat de l'entrada, unes quantes fotos de diferents èpoques i objectes seus: les ulleres, una eina, un llibre subratllat, la gorra de sempre. La gent s'atura, comenta i comença a explicar històries.
• 3. Unes paraules que parlin de la persona. No un currículum, sinó dues o tres escenes concretes. Si us costa, a la nostra guia sobre el funeral laic hi teniu una estructura i un guió per omplir que serveixen també per a una cerimònia religiosa.
• 4. Diverses veus curtes en lloc d'una de llarga. Un fill, una amiga, un company de feina. Dos minuts cadascun. Es veuen facetes diferents i ningú no carrega amb tot.
• 5. Un llibre de signatures amb una pregunta. En lloc de només "condolences", demaneu que cadascú hi escrigui un record o una frase que li deia. Anys després, aquell quadern val més que qualsevol recordatori imprès.
• 6. Un gest que tothom pugui fer. Deixar una flor, encendre una espelma, posar una pedreta. Dona alguna cosa a fer amb les mans a qui no sap què dir.
• 7. Un detall en la roba. Si sempre portava alguna cosa característica (un mocador de color, una corbata de l'equip), proposeu que qui vulgui la porti aquell dia. Sense obligar ningú.

03Idees per a un acte de record setmanes després

Cada vegada més famílies separen les dues coses: un comiat breu els primers dies i, més endavant, una trobada amb més calma per a tots els qui no van poder venir o es van quedar amb ganes de parlar. En anglès en diuen celebration of life; aquí li podeu dir com vulgueu: dinar de record, trobada, homenatge.

• 8. Al seu lloc. El bar on esmorzava, l'hort, el club de petanca, la platja on anava cada estiu. El lloc ja explica la meitat de la història. Si és un espai públic, pregunteu abans a l'ajuntament o al propietari què s'hi pot fer.
• 9. El seu menjar. Cuineu la seva recepta més famosa, o demaneu a cada convidat que porti un plat que li recordi la persona. Menjar junts és un dels rituals més antics que hi ha, i encara funciona.
• 10. Micròfon obert. Qui vulgui, s'aixeca i explica una anècdota. Convé que algú condueixi el torn i que hi hagi dues o tres persones avisades per començar, perquè el primer sempre costa.
• 11. Un vídeo o un passi de fotos. Deu minuts, no quaranta. Ordeneu-lo per èpoques i poseu-hi la seva música. Demaneu fotos a amics i familiars llunyans: apareixen imatges que ningú a casa no havia vist.
• 12. Una activitat que li agradava. Una excursió per la seva ruta preferida, una partida de cartes, un concert de la seva coral, una jornada de pesca. L'homenatge es fa fent.
• 13. Cartes en veu alta. Alguns néts o amics escriuen una carta a la persona i la llegeixen. És més fàcil que improvisar i sol ser el que més es recorda del dia.
• 14. Un record per endur-se'n. Unes llavors d'una planta que cultivava, una recepta impresa, un punt de llibre amb una frase seva. Alguna cosa petita, que es pugui guardar.
• 15. Un tauler de "el que em va ensenyar". Targetes en blanc en què cada convidat completa la frase "De tu vaig aprendre…". Es pengen en un suro i, al final, es guarden totes.

04Idees per recordar-lo amb el pas del temps

L'homenatge també pot ser una cosa que es repeteix. Les dates assenyalades (el seu aniversari, l'aniversari de la mort, Nadal, Tots Sants) solen ser les més difícils, i tenir alguna cosa prevista ajuda.

• 16. Un dinar el dia del seu aniversari. Cada any, el mateix dia, la família es reuneix i es menja el que li agradava. Amb el temps deixa de ser trist i es converteix en una tradició.
• 17. La seva cadira, el seu lloc. Per Nadal, algunes famílies posen una espelma o una foto a taula. D'altres brinden per la persona abans de començar. Qualsevol gest serveix si està acordat.
• 18. Visitar el cementiri d'una altra manera. En lloc de netejar la làpida en silenci, porteu un termos de cafè i expliqueu-li alguna cosa que hagi passat aquell any. Molts ho fan l'1 de novembre; també pot ser un altre dia amb més significat per a vosaltres.
• 19. Continuar alguna cosa que va deixar a mitges. Acabar l'àlbum de fotos, l'hort, la col·lecció, el viatge que no va arribar a fer. És una manera molt concreta de seguir el seu fil.
• 20. Una causa en nom seu. Col·laborar amb una associació que li importava, o amb la qual el va acompanyar al final. Millor alguna cosa amb què tingués una relació real que no pas una donació genèrica.
• 21. Un lloc per recordar-lo. Un banc en un parc, un arbre plantat, una placa al club. Si és en un espai públic, cada ajuntament té les seves normes: consulteu-les abans de comprar res.
• 22. Una carta que arribi en una data. Hi ha persones que, sabent que se n'anaven, van deixar cartes per als aniversaris dels seus néts. També es pot fer a la inversa: escriure a qui es queda, perquè la rebi el dia que es compleix el primer any. És el que fem amb les cartes programades.

05Idees que queden per a les generacions futures

Alguns homenatges són objectes o textos que passen de mà en mà. Són els que donen més feina i els que duren més.

• 23. Un llibre amb la seva vida. A partir d'entrevistes amb els qui la van conèixer, fotos i documents. Els néts que no la van arribar a conèixer podran saber qui era.
• 24. Un llibre de records col·lectiu. Més senzill: cada familiar i amic escriu una pàgina amb un record. S'enquaderna i es reparteix una còpia a cada branca de la família.
• 25. La seva veu. Reuniu els àudios de WhatsApp, els vídeos casolans, els missatges del contestador. Deseu-los ordenats en més d'un lloc abans que un canvi de mòbil se'ls endugui.
• 26. Un retrat o una escultura. Fet per un artista a partir de fotos, per tenir a casa. És diferent d'una foto ampliada: és una interpretació de la persona.
• 27. Les seves receptes, les seves frases, els seus consells. Una llibreteta amb el que repetia: "les coses, amb calma", la recepta dels canelons, com arreglar una aixeta. El que és quotidià és el que més es troba a faltar.
• 28. Una capsa de memòria. Una capsa per nét amb una carta, una foto junts i un objecte. Per obrir-la quan siguin grans.
• 29. Un arbre en un lloc amb sentit. Plantar-lo en família i tornar-hi cada any a veure'l créixer. Si hi penseu dipositar les cendres, informeu-vos abans de les normes del lloc.
• 30. Escriure el que us va deixar. No els seus béns, sinó els seus valors: què us va ensenyar, què voleu transmetre d'ella als vostres fills. És la idea que hi ha darrere del testament ètic, i també es pot escriure en nom de qui ja no hi és.

Si us atrau alguna d'aquestes idees però no teniu temps o no sabeu escriure sobre algú tan proper, és exactament la feina que fem a El llegat: llibres de memòries, retrats i escultures fets per persones que s'hi dediquen.

06Com organitzar un acte d'homenatge en sis passos

Si us decidiu per una trobada de record, aquest ordre evita la majoria de problemes:

1. Trieu la data amb marge

Entre tres setmanes i tres mesos després de la defunció sol ser un bon moment: ha passat el més urgent i encara és present. Un cap de setmana facilita que vingui gent de fora.

2. Decidiu el to

Més festiu o més recollit. Totes dues coses valen, però convé que la família propera hi estigui d'acord i que es digui a la invitació, perquè ningú no se senti fora de lloc.

3. Busqueu el lloc

Un espai que tingui relació amb la persona. Comproveu l'aforament, si s'hi pot posar música, si hi ha lloc per a una taula de fotos i fins a quina hora s'hi pot estar.

4. Repartiu les tasques

Una persona per a les fotos i el vídeo, una altra per al menjar, una altra per avisar la gent, una altra per conduir l'acte. Que ningú no ho porti tot, i encara menys la persona més afectada.

5. Prepareu un guió senzill

Benvinguda, dues o tres intervencions preparades, un moment obert, un gest final (un brindis, una cançó, deixar anar alguna cosa al mar). Una hora d'acte i la resta, conversa.

6. Aviseu amb una invitació clara

Què és, quan, on, quin to tindrà i si cal portar alguna cosa (una foto, un record, un plat). Podeu fer servir aquest model:

Si preferiu que algú s'ocupi del lloc, dels proveïdors i de l'ordre del dia, això és el que fa un funeral planner; i si el que us falta són les paraules, les podem escriure amb vosaltres i dir-les a la cerimònia.

07El que convé evitar

• Fer l'homenatge que "toca" en lloc del seu. Si odiava els discursos, no organitzeu una tarda de discursos.
• Voler-hi posar de tot. Vídeo, cinc intervencions, amollada de globus i concert. Millor dues coses ben fetes.
• Deixar fora una part de la família. Si hi ha tensions, pregunteu a totes les branques abans de decidir. L'homenatge no és el lloc per resoldre-les.
• Gestos que deixen rastre. Els globus i els fanalets acaben al camp o al mar. Hi ha alternatives igual de boniques: plantar alguna cosa, encendre espelmes, llançar pètals.
• Pensar que hi ha un termini. No hi ha un moment correcte per fer un homenatge. Hi ha famílies que el fan al cap d'un any, quan per fi poden.

08Preguntes freqüents

Com es fa un homenatge a una persona que ens ha deixat?

Penseu primer en com era, per a qui és l'homenatge i en quin moment el voleu fer. Després trieu una o dues idees que s'hi assemblin (la seva música, el seu menjar, un lloc seu, unes paraules amb records concrets) i repartiu les tasques entre diverses persones.

Què es pot dedicar a un ésser estimat que ens ha deixat?

Unes paraules llegides en veu alta, una carta, una cançó, un arbre, un banc, un llibre amb la seva vida o una causa en nom seu. El que funciona millor és el que té relació amb el que la persona feia o estimava.

Quant de temps després de la defunció es pot fer un homenatge?

Quan la família vulgui. Molts actes de record es fan entre unes setmanes i uns mesos després, i d'altres coincideixen amb el primer aniversari de la mort o amb un aniversari. No hi ha cap norma que fixi un termini.

Quina diferència hi ha entre un funeral i un homenatge o celebració de la vida?

El funeral és el comiat dels primers dies, normalment amb el cos o les cendres presents i amb el temps marcat pel tanatori o el cementiri. Un homenatge o celebració de la vida es pot fer més tard, en qualsevol lloc, amb un to més lliure i centrat a recordar la seva vida.

Com es pot recordar un ésser estimat en l'aniversari de la seva mort?

Amb alguna cosa que es pugui repetir cada any: un dinar amb els seus plats, una visita al lloc on reposa o a un que li agradava, una carta, una espelma a taula o una activitat que el feia feliç. Ajuda decidir-ho abans, perquè la data no arribi de cop.