Guia · Cerimònies
Com escriure i llegir unes paraules de comiat
Us han demanat que parleu en un funeral d'aquí a dos dies i no sabeu per on començar. Aquesta guia és exactament per a això.
Potser us ho han demanat. Potser us heu ofert i ara us en penediu una mica. Potser no hi havia ningú més que ho pogués fer. En qualsevol dels tres casos, teniu entre un i tres dies, esteu esgotats i us han encarregat resumir una vida sencera davant de gent que plora.
La primera cosa que us hem de dir és que no heu d'escriure res brillant. Ningú no espera literatura. El que la gent recorda d'unes paraules de comiat no és si estaven ben escrites: és si eren veritat. I això sí que ho podeu fer, perquè coneixíeu la persona.
Aquí teniu com fer-ho, pas a pas, amb el temps que teniu.
01Abans d'escriure, recolliu
L'error més comú és obrir un document en blanc i quedar-s'hi mirant durant una hora. No comenceu escrivint: comenceu recollint.
Feu dues o tres trucades curtes a persones que la coneixien. Germans, amics, companys de feina, veïns. No els digueu "explica'm com era" —això no porta enlloc—, feu-los preguntes concretes:
- Quina és la primera imatge que et ve al cap quan hi penses?
- Hi havia alguna frase que deia sempre?
- Què feia que no fes ningú més?
- Quan la vas veure més feliç?
- Què t'ha ensenyat sense proposar-s'ho?
Apunteu-ho tot sense filtrar, encara que us sembli poca cosa. Aquestes trucades solen durar deu minuts i sovint són el moment més reconfortant de tota la setmana, per a vosaltres i per a qui les rep.
El que busqueu són coses concretes
No busqueu adjectius, busqueu escenes. "Era una persona generosa" no diu res: totes les persones són generoses als funerals. "Sempre s'avançava a pagar el cafè i després feia veure que havia anat al lavabo" diu exactament el mateix, però la gent hi veu la seva cara.
02L'estructura que funciona
Gairebé totes les bones paraules de comiat tenen la mateixa forma. No cal inventar-ne cap altra.
Qui sou i per què parleu — 20 segons
"Sóc la Marta, la seva filla petita." Res més. La gent necessita saber des d'on parleu.
Qui era, en una frase — 30 segons
Una sola idea que resumeixi la persona. És la frase que la gent recordarà. "El meu pare va ser un home que no va viatjar mai més enllà de Tarragona i que coneixia el nom de tots els arbres del poble."
Dues o tres escenes concretes — 2 minuts
Aquí hi va el cor de tot. No en poseu cinc: poseu-ne dues o tres i expliqueu-les bé, amb detalls. Un dia concret, un lloc concret, una cosa que va dir.
Què ens deixa — 45 segons
Què canvia en vosaltres perquè aquesta persona hi va ser. Sense grandiloqüència: una manera de fer les coses, una afició que us va encomanar, una manera de tractar la gent.
El comiat — 20 segons
Curt i directe. Podeu parlar-li a ella. "Gràcies, iaia. Ens en recordarem."
03Cinc regles que ho fan més fàcil
- El concret sempre guanya el solemne. Si dubteu entre una frase bonica i un detall petit i real, poseu el detall.
- Escriviu com parleu. Llegiu-ho en veu alta mentre l'escriviu. Si hi ha una paraula que no diríeu mai en veu alta, fora.
- Es pot riure. L'humor no és una falta de respecte. Sovint és el moment que més alleuja la sala, i el que la família recorda amb més agraïment.
- No cal dir-ho tot. No esteu escrivint la biografia definitiva. Deixeu coses fora; els qui l'estimaven ja les saben.
- No demaneu permís a ningú. No hi ha una versió correcta d'aquella vida. Hi ha la vostra, i és legítima.
04Una plantilla per omplir
Si teniu la ment en blanc, copieu això i ompliu els buits. Després traieu-ne el que us sobri.
Esquelet de paraules de comiat
Bon dia. Sóc [nom], [relació amb la persona].
Si hagués de dir en una frase qui era [nom], diria que era [la idea central: una sola cosa].
Us n'explicaré un parell de coses. [Primera escena: un dia concret, què va passar, què va dir].
[Segona escena: alguna cosa que feia sempre, un costum, una dèria].
Ens deixa [què queda en vosaltres: una manera de fer, una cosa apresa]. I això no se'n va.
Gràcies, [nom]. [Comiat en una línia].
05Com llegir-ho el dia
Tenir el text escrit resol la meitat del problema. L'altra meitat és el moment de dir-lo.
- Imprimiu-lo gran. Cos 16 o 18, doble espai, per una sola cara, amb les pàgines numerades. Els ulls plorosos no llegeixen lletra petita.
- No ho llegiu del mòbil. La pantalla s'apaga, arriben notificacions i la lletra és massa petita. El paper no falla.
- Aigua a prop. La boca s'asseca de cop; és el primer que passa.
- Busqueu un punt al fons de la sala. Si mireu cares conegudes us trencareu abans. Mireu la paret del fons i alceu la vista només de tant en tant.
- Parleu més a poc a poc del que us sembli natural. Els nervis acceleren. El que a vosaltres us sembla lentíssim, des de fora sona bé.
- Si ploreu, atureu-vos. Respireu, beveu aigua i continueu. Ningú no us jutjarà: tothom d'aquella sala està del vostre costat i molts estan pitjor que vosaltres.
- Tingueu un pla B. Doneu una còpia impresa a algú de confiança que estigui a primera fila. Si no podeu continuar, ell acaba de llegir. Saber que existeix aquest pla treu la meitat de la por.
06I si no us hi veieu amb cor?
Doncs no ho feu. Això no és covardia ni és fallar-li a ningú.
Hi ha dues sortides igual de dignes. La primera: escriviu-ho vosaltres i que ho llegeixi una altra persona: un nebot, una amiga de la família, algú que estimava la persona però que no hi estava tan a prop. Les paraules seguiran sent vostres.
La segona: que ho condueixi algú que s'hi dedica. Un oficiant professional prepara la cerimònia amb vosaltres, recull el que voleu dir i ho diu amb l'ofici que dona haver-ho fet moltes vegades. Vosaltres us podeu limitar a estar-hi, que ja és molt.
El que no us recomanem és forçar-vos. Un comiat no és un examen.
A ARBORA preparem cerimònies de comiat a mida, laiques o espirituals, i acompanyem les famílies que volen escriure les seves pròpies paraules o que prefereixen que les digui algú altre. La primera conversa és gratuïta i no compromet a res.
Parlem-ne